Els viatges den Pedrito II

Un Fènix anomenat Piu se li va acostar i li va dir que ja es podia llevar la desfressa, però en Pedrito li va dir que no duia cap desfressa, que era el seu cos real. El Fènix es va quedar molt sorprès de que un humà hagués collit el metro del Fènix. Tots els humans collien el metro de la dreta, però en Piu li va prometre que l’ajudaria a travessar tota l’illa flotant dels Fènix.

A l’illa flotant hi havia la muntanya del Fènix que era la muntanya més alta de l’illa, i a dalt de la muntanya hi havia el castell den Brum III, el rei.

Així que varen partir cap el castell den Brun III per demanar-li permís per poder sortir de l’illa, perquè si no tenien permís del rei, els guàrdies de la porta no et deixaven sortir del regne. Els guàrdies eren dos monstres fastigosos. Un era un monstre petitíssim amb 8 caps enormes, 32 ulls i 16 nassos, no tenia cap boca i per caçar el que feia era agafar les preses amb el coll, ofegar-les, triturar-les i enviar-se-les per un dels nassos. L’altre monstre era una serp gegant que viatjava per davall la terra. Amb els seus ulls enormes hipnotitzava a qualsevol presa.

Quan varen ser davant el rei li varen demanar permís per sortir de l’illa però el rei els va dir a en Pedrito i a en Piu que per tenir el seu permís tenien que derrotar a en Droucan, un monstre gegant que pareixia un ca, amb 8 ulls, unes dents més afilades que espases i tenia la mida d’un elefant. També corria com un lleopard i botava com un llagost.

Quan varen arribar al “Claun”, el camp de batalla, en Pedrito i en Piu varen veure uns 100000 Fénix a les grades del camp tots cridant “Droucan, Droucan, Droucan …”. El rei li va donar tres armes per elegir: una destral, una espasa i una corda. En Piu, de la por que tenia, va agafar la corda. Ara si que estaven perduts!!

En Pedrito i en Piu varen idear un pla per derrotar en Droucan però a banda de derrotar-lo varen aconseguir transport. Tot va passar així …

En Pedrito, aguantava la corda d’un costat i en Piu de l’altra. Quan va aparèixer en Droucan, en Piu va començar a volar i a fer ziga-zagues amb la corda entre les cames den Droucan. Varen estirar fort la corda i va caure. En Piu, amb el bec, li va arrabassar un ull, però del fàstic que li va fer li va tornar a col·locar. En Droucan li va agafar carinyo a en Piu i els hi va dir que els duria fins la porta. El rei els hi va donar un torcaboques firmat per ell que deia que era el permís per sortir del regne. En  Pedrito el va ficar a la seva maleta però la va deixar oberta. Tots varen partir cap a la porta. Per fer més via en Pedrito i en Piu es posaren damunt en Droucan i començà a córrer. Anaven tant ràpid que el torcaboques va volar de la maleta. Ningú se’n va adonar i, davant la porta, quan els guàrdies els hi varen demanar el permís en Pedrito no el trobava dins la maleta. Els guàrdies es varen cansar d’esperar i varen anar a l’atac. En Droucan, tot tranquil va començar a esclafar caps del primer guàrdia, mentre en Pedrito i en Piu lluitaven contra la serp. Quan en Droucan va matar el primer guàrdia va fer un terratrèmol mentre la serp viatjava per davall la terra i la serp es va quedar paralitzada. En Pedrito es va despedir den Piu i den Droucan i va travessar la porta …

… es va despertar i va veure que s’havia adormit al metro!

Els viatges den Pedrito (I)

Això era i no era un nin que nomia Pedrito. Li agradaven molt les aventures. Era alt amb el pèl ros. El seu animal preferit era l’ocell.

Un dia la seva mare li va dir que anàs a visitar a la seva àvia amb Metro perquè estava malalteta i li dugués una senalla amb un plat de carn, una botella de llet i fruita. Quan va ser al Metro va veure que totes les persones eren molt rares. A un senyor li va sortir una cua pels calçons i tots els homes tenien com un bec al nas. Quan varen arribar a la seva estació les portes es varen tancar i en Pedrito va notar que el Metro pujava.

En Pedrito no s’ho podia creure. Totes les persones es llevaven la roba i pareixia que es llevaven la pell i els hi sortien plomes. Eren Fènix!!!

… continuarà

Inundació olorosa

Això era i no era un ogre que era molt porc, brut i malvat. Un dia va pensar que podia fer un pet tan gros que només podria sobreviure ell i quedar-se tota la ciutat per ell.
Mentrestant a una casa un poc aïllada de la ciutat hi vivia un home pagès molt vell anomenat Marc que es pensava que no faria res important a la vida.

En Poto, l’ogre va partir cap el balcó  de ca seva per fer el pet. El va fer sense cap molèstia, el pet va sonar a tres ciutats més enfora però l’olor es va començar a repartir per tota la ciutat. Quan encara estava per mitja ciutat en Marc el pagès va córrer cap a la casa de l’ogre tot d’una que va sentir el pet però hi va anar amb una pinça al nas. Quant va ser a la casa de l’ogre va veure l’ogre mirant la televisió al sofà, va collir una olla de la cuina i li va tirar al cap. L’ogre es va acubar i l’olor va desaparèixer. L’ogre va acabar a la presó. Quan en Marc va morir li varen fer una estàtua al centre de la ciutat.

Na Bel

A la cosina den Xesc, na Bel, que té 12 anys, també li agrada escriure històries així que mentre pensa si es vol fer un bloc o no, li deixam espai al den Xesc … així que a partir d’ara, mirau l’autor/a de les històries que no totes són den Xesc.

Pere el gegant i el nan mag

Això era i no era una família de gegants que el seu fill petit, anomenat Pere va dir al seu germà gran que volia anar-se’n de casa seva. En Tomeu, el germà gran li va explicar a en Pere que era molt perillós perquè hi havia un nan mag que vivia al bosc i era molt malvat. Però en Pere, un al·lot molt valent, va pensar que ell era un gegant i el mag era un nan i no tenia que tenir por, dit i fet, va partir cap al bosc.
Caminant i caminant pel bosc es va trobar una cosa allargada al terra, però era una trampa, era el nan mag que li va tirar un conjur i en Pere es va tornar més petit que el propi nan. El mag, de lo petit que era en Pere el va poder tancar dins un pot de vidre i el va posar damunt una taula. El nan li donava cada dia per menjar a en Pere tres grans d’arròs i unes gotes de llet de cabra. En Pere amb una setmana no va aturar de pensar com escapar-se de aquell pot i va arribar a una conclusió. Va començar a empènyer el pot fins que va caure de la taula i es va fer mil trossets. El petit gegant va tornar a ca seva on tothom el va rebre amb els braços oberts i també va aprendre la lliçó.

El petit heroi i la bruixa Malvadini

Això era i no era un home que feia gairebé un metre d’alçada però podia córrer com un lleopard i alçar a un elefant gràcies a un poderós mag que amb una poció li va donar aquests poders. Però el mag Xiviu tenia una germana molt dolenta que nomia Malvadini.

Na Malvadini aquesta vegada tenia una bona sorpresa per a les persones. La bruixa Malvadini va fer un conjur perquè tots els animals destrossassin tot el que trobassin.

El petit heroi tot d’una que ho va saber se’n va anar correguent cap a la casa de la bruixa que estava envoltada de dragons. Per passar a dins s’havia de desfer dels dracs i per fer-ho va arrencar a córrer fent voltes a la casa. Els dragons el perseguien i es varen arribar a marejar. El petit heroi va poder entrar a la casa i va destruir l’olla on hi havia el conjur i tots els animals varen tornar a la normalitat.

El petit heroi va tornar a ca seva i tot el poble va celebrar una gran festa.

El cavaller Joan i el drac ferotge

Això era i no era un drac ferotge que volava, nedava i caminava. La pobra illa dels porcs  cada dia es quedava amb un poble menys. El rei Marc III, el porc, estava desesperat.

- “I ara què  farem …”, va dir, “… aquell  drac salvatge està destrossant la nostra illa, el tenim que matar d’alguna forma”, va  cridar.
- “No  vos  precupeu  majestat,  jo  el  mataré”, va dir un porc anomenat Joan, amb una espasa i armadura.
- “Si  aconsegueixes salvar la meva filla del drac i matar-lo podràs collir tots els tresors que vulguis”, va contestar el rei no massa convençut.
- “No em donis res. Jo salvaré el poble i la princesa” va dir Joan el cavaller.

Així que va entrar a la cova del drac, va lluitar contra el drac i el va derrotar. La princesa es va enamorar den Joan. En Joan es  va convertir en príncep i heroi de tot el poble.