Pere el gegant i el nan mag

Això era i no era una família de gegants que el seu fill petit, anomenat Pere va dir al seu germà gran que volia anar-se’n de casa seva. En Tomeu, el germà gran li va explicar a en Pere que era molt perillós perquè hi havia un nan mag que vivia al bosc i era molt malvat. Però en Pere, un al·lot molt valent, va pensar que ell era un gegant i el mag era un nan i no tenia que tenir por, dit i fet, va partir cap al bosc.
Caminant i caminant pel bosc es va trobar una cosa allargada al terra, però era una trampa, era el nan mag que li va tirar un conjur i en Pere es va tornar més petit que el propi nan. El mag, de lo petit que era en Pere el va poder tancar dins un pot de vidre i el va posar damunt una taula. El nan li donava cada dia per menjar a en Pere tres grans d’arròs i unes gotes de llet de cabra. En Pere amb una setmana no va aturar de pensar com escapar-se de aquell pot i va arribar a una conclusió. Va començar a empènyer el pot fins que va caure de la taula i es va fer mil trossets. El petit gegant va tornar a ca seva on tothom el va rebre amb els braços oberts i també va aprendre la lliçó.