Això era i no era un nin que nomia Pedrito. Li agradaven molt les aventures. Era alt amb el pèl ros. El seu animal preferit era l’ocell.
Un dia la seva mare li va dir que anàs a visitar a la seva àvia amb Metro perquè estava malalteta i li dugués una senalla amb un plat de carn, una botella de llet i fruita. Quan va ser al Metro va veure que totes les persones eren molt rares. A un senyor li va sortir una cua pels calçons i tots els homes tenien com un bec al nas. Quan varen arribar a la seva estació les portes es varen tancar i en Pedrito va notar que el Metro pujava.
En Pedrito no s’ho podia creure. Totes les persones es llevaven la roba i pareixia que es llevaven la pell i els hi sortien plomes. Eren Fènix!!!
… continuarà